Historia de la Comunitat Catalana de Colòmbia


La Comunitat Catalana de Colòmbia fue creada en 1939 por exiliados de la Guerra Civil Española. La entidad recogía la tradición de la asociación Racó Catalá que funcionó durante la década 1925-1935. Entre el grupo de fundadores figuraba Joan Solé Pla, los hermanos Miquel y Joan de Garganta, Pau Vila, Josep Cuatrecasas, J.M. Espanya, Miquel Fornaguera, Pere Comas Calvet, Josep Calvet Móra, y Antoni Trias Pujol. La tarea principal de la entidad fue la difusión del hecho catalán en Colombia. Entre otras actividades organizó Els Jocs Florals del año 1945. Durante varios años, también se publicó el Butlletí d'Informació Catalana, que se ocupaba principalmente de temas de historia de Cataluña, y algunos opúsculos en catalán.

Pere Mas Perera, Pere Seras, Joan Llorens, Josep Escolá i el president del Consell Executiu de la Comunitat Catalana de Colòmbia, Manuel Serra Moret.
Pere Mas Perera, Pere Seras, Joan Llorens, Josep Escolá i el president del Consell Executiu de la Comunitat Catalana de Colòmbia, Manuel Serra Moret.

Visió

La Comunitat Catalana de Colòmbia s'erigeix com una entitat que cerca promoure mitjans d'intercanvi d'informació i d'experiències entre els catalans i simpatitzants de la cultura catalana establerts a Colòmbia. La visió de la Comunitat és també la d'actuar com a plataforma de connexió amb d’altres agents i projectes culturals de la zona, convertint-se en un espai de diàleg entre la cultura catalana i la cultura colombiana; vinculada amb les qüestions emergents en el context mundial actual.

Missió

Congregar els catalans i simpatitzants de la cultura catalana residents a Colòmbia en un espai obert i participatiu de difusió i promoció dels trets identitaris catalans. Emprendre un procés d’innovació cultural que generi espais d’investigació i coneixement, que permeti un apropiació de la creativitat social.

Què són les comunitats catalanes a l’exterior?

La presència catalana al món, avui a més de 120 països, és part de la història de la societat catalana on el fenomen migratori és, ha estat i serà un comportament constant. Des que el 1840 es va fundar, a L’Havana, la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, l’associació de l’emigració catalana més antiga de les creades arreu del món, o des que el Centre Català de Montevideo es creà el 1881, les comunitats catalanes de l’exterior han anat agrupant-se en casals i entitats diverses, primer a Amèrica i, més endavant, també a Europa i a altres indrets.


Les grans migracions econòmiques cap a Amèrica des del segle XVIII i l’exili derivat de la guerra civil als anys 30 i 40 van tenir com a contrapartida l’enfortiment dels lligams entre els catalans i els col·lectius de diverses nacions i cultures. En aquestes circumstàncies, sorgiren noves agrupacions de catalans a molts països del món. A aquests fets històrics, els seguiren les onades migratòries econòmiques cap a Europa, Amèrica o Austràlia dels anys 50 i 60 encara insuficientment estudiades, i que van també afavorir el naixement de noves entitats. Actualment assistim a una emigració fruit, majoritàriament, de la mobilitat empresarial, comercial, científica, universitària i de la gran presència de catalans en les organitzacions internacionals i en les ONG, que continua afavorint la creació d’entitats catalanes arreu.


Tot això ha donat com a resultat una Catalunya Exterior plural culturalment, socialment, lingüísticament i econòmicament, amb històries personals i col·lectives prou diferents i amb interessos també plurals. Un conjunt de vivències i situacions que la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes, de la qual forma part el Centre Català de Luxemburg) ha de vetllar per a defensar i representar arreu del món i davant les institucions catalanes intentant conscienciar-les dels avantatges i obligacions que aquesta diversitat de la Catalunya Exterior implica. Les comunitats catalanes de l’exterior han fet, al llarg de llur història, una contribució decisiva a la projecció de la llengua i la cultura catalanes, a la identitat nacional i als drets històrics irrenunciables del poble català. Al mateix temps han enriquit profundament els vessants cultural, econòmic o científic a les respectives societats d’acollida.


Avui els casals catalans d’arreu del món continuen essent una representació valuosa de la veu i la presència de Catalunya pertot arreu. Sovint amb mitjans escassos, les diferents comunitats catalanes d’arreu del món hem mantingut, una intensa activitat en, entre d’altres, els àmbits cultural, comercial, de difusió de la llengua catalana, etc.